3º ) SANTA MARIA DE
BENIFASSÀ
EL
PRIMER MONESTIR CRISTIÀ DEL REGNE DE VALÈNCIA
El
Monestir de Santa Maria de Benifassà és el més antic de la Comunitat
Valenciana ,va ser fundat per Jaume I ,en 1233 ,es a dir 5 anys abans d'entrar
triomfant en la ciutat de València. Està situat pràcticament al centre de la
Tinença ,junt a la carretera que va a Fredes ,esta ben senyalitzat i s'observa
des de la carretera que travesssa la comarca . El monestir és el monument més
important de la Tinença i sobre ell ha voltat tota la vida dels seus habitants
durant segles . Actualment és propietat de la Diputació de Castelló i està
regentat per les monges de clausura d'Orde de San Bruno . Es pot visitar sols
els dijous de 13 a 15 h. En la visita podem observar primerament el pati amb la
creu de camí ,que data de 1633 ,part de la torre del palau de
l'Abat i l'esgésia que es va començar a construir en 1264 ,acabant-se
les obres en 1671 ,la porta d'entrada és d'estil romànic i al seu costat podem
trobar uns relleus dels pedrapiquers que la van contruir .La nau central ,com
l'absis i la volta són d'estil gòtic ,i a l'altar central es troba un Crist de
l'escultor Saumells ,així com al centre del cor hi ha una Verge obra del mateix
artiste.
El
Monestir es creu que va ser construït sobre el castell arab de Beni-Hassam
,que era el centre de la comarca , se supón que estos territoris foren
conquistats en 1195 per les tropes de Alfons II el cast d'Aragó i passà a
formar part de les possessions del Bisbat de Tortosa ,però al ser terreny
fronterer i tindre un clima tan extrem no és habitat ,anys més tard és
reconquistat per Pere II ,que el disgregà del Bisbat de Tortosa i el donà al
noble català Guillem d'en Cervera ,en 1229 aquest es fa monjo cistercenc i donà
el territori a l'orde del Císter ,i la comarca passa a dependir del Monestir de
Poblet ,davant d'aquest fet el Bisbat de Tortosa reclama els drets i en 1232
després d'un pleit , recupera els drets sobre les esglésies que es constuïsquen
en la comarca ,però la jurisdicció del territori continuà depenent del
Monestir de Poblet. A l'any següent ,Jaume I després de conquerir Morella
ordena construir un monestir en aquelles terres ,l'acta dictada pel rei a
Tortosa ,el 22 de novembre de 1233 davant de l'Abat de Poblet i Guillem d'en
Cervera deia així :
" Seguint les petjades dels
nostres avantpassats ,que mirant per les seues ànimes manaren construir nobilíssims
monestirs en diversos llocs ,volem i ordenem que en Benifazá ,s'alce un de
l'orde del Císter on en contínues oracions es done honor a Déu i al seu sant
nom ,i també a la gloriosa Verge Maria ,davall la seua advocació ha de ser
fundat"
Els
monjos prengueren possessió dels terrenys i ja en 1233 edifiquen una xicoteta
ermita ,junt al castell dedicada a Sta Escolàstica ,en 1264 comencen les obres
de l'església ,possant-se la primera pedra el dia 15 d'agost del mateix any pel
bisbe Andrés de València, l'absis i el creuer d'estil gòtic foren construïts
entre 1264 i 1276 ,la nau central fou acabada en 1460 davall la direcció del
mestre Barceló de Vallibona. Entre 1316 i 1347 baix la direcció de Pere Torres
es construeixen el Palau de l'Abat ,el claustre ,la sala capitular i les dues
sacristies.
El
domini del Monestir tingué com a base la setena (el set pobles),baix la figura
de Tinença-Tenencia ,institució jurídica de cessió a canvi de determinades
prestacions i que permetia l'usdefruit de la demarcació sense propietat del
mateix .L'Abat era el Senyor del set pobles ,i exigia diezmos i impostos a la
pagesia en fruits o en metàl:lic ,per a la conservació del Monestir .L'Abat de
Benifassà era mitrat i ostentava càrrec representatiu per l'estament eclesiàstic
en la Generalitat ,a més a més era Prior del Convent de S. Robert de València
, del de Cardó en Tortosa ,del de Santa Anna en Mosqueruela ,tenia a càrrec
les ermites de la Salut de Traiguera i i Sta Llúcia de Tortosa ,durant 321 anys
,28 abats regiren el monestir ,i el càrrec era per elecció quatriennal.
La
guerra de sucesió va fer entrar en una greu crisi al Monestir perquè l'abat
Gregori Oliver de Bataller , va oferir a l'Arxiduc
Carles d'Austria la seua adhesió . Cosa que va fer que les tropes borbòniques
entraren en el Convent detenint l'Abat i a quasi tots el monjos (en quedaren
sols tres) que varen ser desterrats a Catalunya ,a més a més les tropes
causaren grans destrosses al monestir ,però la vida tornà a la comarca ,mantenit-se
els privilegis i el règim ,el Monestir es va reconstruir i es feren obres en
les cases de la Pobla i al molí de l'Abat.
El
4 de juny de 1794 ,el botànic Antonio José Cavanilles ,visità el monestir ,com
a una etapa del seu viatge de recerca de dades geogràfiques i biològiques ,que
després ho escriuria en la Història Natural ,Cavanilles va escriure al seu
llibre :
" Casi en el centro de la Tenencia se halla el Monasterio de Padres
Bernardos que la poseen desde 1233 ,y que a fuerza de gastos y trabajos
continuos cultivan el suelo ingrato y no pocas veces arenisco"
Durant
la guerra de la Independència varen ser dissoltes les ordes religioses ,els
monjos deixaren Benifassà ,que va ser ocupat pel Mariscal Suchet ,després de
la guerra en 1814 els monjos retornaren al Monestir ,però en 1835 ,la
desamortització de Mendizabal afectà de ple al monestir ,perdent aquest al carácter
religiòs .A l'abandó del monestir s'afegí la devastació de les guerres
carlines ,el general Cabrera va fer del monestir i l'església un hospital i una
pressó ,la comarca va ser escenari de sagnangs batalles i el Monestir va ser
atacat i incendiat per les tropes
Isabelines .Cosa que va fer que és perderen gran quantitat de documents ,entre
ells el primer manuscrit del llibre dels Furs i la relíquia de Sant Bernat
fundador de l'orde ,portada pels primers monjos ,també es perderen totes les
obres d'art religioses ,altars ,quadres ,retaules ,orfebreria i ornaments. La
part de l'arxiu que se salvà fou traslladat a Castelló i més tard a l'Arxiu
Històric Nacional.
.Despreés
de les guerres el convent queda pràcticament abandonat i en ruïnes durant pràcticament
un segle ,en 1931 ,la Diputació de Castelló i altres personalitats
aconsegueixen que el Monestir siga declarat Monument Nacional ,en 1960 comencen
les obres de reconstrucció ,i en 1967 prengueren possessió del monestir les
monges de l'Orde de Sant Bruno procedents d'Itàlia ,fins al dia de hui que
continua habitat i rep la visita dels pocs visitants que s'apropen els dijous de
13 a 15 que es l'horari de visita..