6º )
La fauna de la Tinença de
Benifassà
La Tinença és des de sempre una zona molt rica faunísticament
,per desgràcia la mà de l'home ha fet desaparéixer gran quantitat d'espécies
al disminuir el bocs i fer predominar l'agricultura i la ramaderia ,la gran
despoblació produïda en les l'últimes décades ha fet que el bosc torne a
tindre un caràcter predominat ,el que ha fet que es produïsca una millora en
la diversitat ,i que gran quantitat d'espècies que estaven en perill d'extinció
a la Tinença ara hagen recuperat considerablement les seues poblacions. Les espècies
extinguides a la Tinença són el trencalòs ,el cérvol ,el cabirol (encara que
ja un projecte de la Conselleria de Medi Ambient per reintroduir-lo) ,el linx
,el llop (encara que en 1987 se'n va matar un exemplar solitari prop de Morella)
i fins i tot l'ós. Malgrat això encara es conserva una fauna molt abundant i
diversificada .
La
Tinença i el massís dels Ports de Tortosa i Besseït són des de 1966 Reserva
Nacional de Caça ,i això fa que estos paratges siguen refugi per la cabra hispànica
,espécie que estigué a punt d'estingir-se ,però què gràcies a la protecció
hui es poden comptar per milers ,se'n calculen uns 4000 exemplars ,que han
valgut per la repoblació de altres espais naturals com Gredos i Cazorla ,açò
ha fet que esta espècie siga junt al voltor la més emblemàtica de la Tinença
,també són molt abundants els porcs senglars ,el teixó i el turó ,de felins
podem trobar el gat salvatge i la geneta . En l'avifauna lligada al bosc són
freqüents les rapinyaires com l'aguila marcenca ,l'esparver ,l'astor ,l'aligot
comú ,i l'aguila calçada.
Als
penya-segats i farallons nidifiquen els voltors ,dels quals aquest any s'han
contat més de cent parelles ,aquest au pot tindre més de dos metres quan té
les ales desplegades i és majestuós vore'l planar per dalt dels barrancs i
penya-segats .També l'aguila reial es reproduix en estes parets calcàries ,de
la mateixa manera que el falcó peregrí i el xorriguer comú.
En
els ambients fluvials també recullen espècies com la tortuga d'aigua ,el
blauet o la merla d'aigua . Si bé la fauna d'invertebrats no ha sigut
suficientment estudiada ,s'ha encontrat una entofauna molt important on
destaquen les papallones Graelsia isabelae i Zygaena ignífera ,importants
endemismes ibèrics de colors i formes molt cridaneres.
Cal
dir que en 1794 el botànic Josep Cavanilles va estar per estes terres ,i gràcies
a ell ,tenim una bibliografia prou completa de tota la flora i la fauna que
existia en la Tinença en aquella època.